■ esclafar

Compareu: aixafar 1
Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb
    1. transitiu Rompre o aplanar alguna cosa per pressió forta, un xoc violent. Esclafar nous, ametlles.
    2. pronominal Si et cauen els ous a terra s’esclafaran. Duia un barret fort, que es va esclafar amb el cop.
  2. transitiu hiperbòlicament Esclafar algú contra la paret.
  3. transitiu figuradament Esclafar un adversari en una discussió.