Pronúncia: əskləfá
-
verb transitiu
- écraser. Esclafar tomàquets, écraser des tomates.
- aplatir. Esclafar un capell, aplatir un chapeau.
- casser. Esclafar nous, ametlles, casser des noix, des amandes.
-
figuradament
écraser.
El va esclafar contra la paret, il l'a écrasé contre le mur .
• [un adversari, un enemic] écraser.
verb pronominal
- s'écraser, s'aplatir.