■ diagonal

Partició sil·làbica: di_a_go_nal
Etimologia: del ll. diagonalis, íd., i aquest, llatinitzat del gr. diagṓnios, íd. 1a font: 1803, DEst.
    1. adjectiu Que travessa quelcom obliquament, segons la direcció d’una diagonal 2.
    2. en diagonal locució adverbial En direcció obliqua, d’un vèrtex a un altre de no immediat.
  2. femení geometria
    1. Segment d’una recta que uneix dos vèrtexs no consecutius d’un polígon.
    2. Segment d’una recta que uneix dos vèrtexs d’un políedre no situats a la mateixa cara.
    3. Recta que en talla unes altres de paral·leles però no perpendicularment a elles.
  3. adjectiu geometria Dit d’una superfície que passa per dues arestes no adjacents d’un políedre.
  4. femení ferrocarrils Via que talla en angle agut un feix de vies paral·leles i les enllaça mitjançant els corresponents canvis de via.