vent

  1. ventada.
    advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal.
    aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire.
    airet, vent suau.
    zèfir, íd. (lit.)
    ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd.
    ora, oreig, aura, airina, íd.
    airada, vent que dura poca estona.
    brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta).
    brisot, brisa forta.
    oratge, oratgell, oratjol, vent de terra.
    terral, íd.
    terraló, terral suau.
    terralada, terral fort.
    marinada o foranell, vent de mar.
    vent pluig, vent que porta pluja.
    brianxa, ventet fi i fresc.
    airàs o airot, vent molestós.
    brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern.
    brisca, airet molt fi i fresc.
    broixina, aire fred.
    llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell.
    brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla.
    celistre, aire fred acanalat.
    gris o griso, ventet fi i gelat.
    botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu.
    matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig.
    fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu.
    traganeu o draganeu, íd.
    venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols.
    vendaval, vent molt fort.
    borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa.
    ventúria, vent molt fort.
    vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent.
    huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat.
    torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu.
    rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya
    tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori.
    prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes.
    monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO.
    simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc.
    cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats.
    tifó, cicló dels mars de la Xina.
  2. Noms dels vents segons la direcció d'on bufen:
    Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees.
    Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet).
    Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix).
    Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau).
    Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre.
    Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau).
    Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni.
    Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau).
  3. Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble).
    Fer vent: → ventejar.



© Manuel Franquesa