ric

  1. riquíssim, molt ric.
    amonedat o adinerat
    puixant
    opulent
    arrendat, que té rendes.
    acabalat o cabalós
    acomodat, bastant ric.
    benanant o benestant, es diu esp. d'una família.
    viure bé, íd.
    ésser gent d'upa (o de posició)
    tenir els diners a palades
    ballar-la grassa
    tenir el ronyó cobert
    no mancar (a algú) més que ronya per gratar
    nedar en l'abundància (o en la prosperitat)
    lluir-li (a algú) el pèl
    anar fort d'armilla, tenir (o portar a sobre) molts diners.
    estar carregat de diners
    passar-ho amb una cama damunt l'altra
    anar cosit d'or (o de bitllets)
    tenir un roc a la faixa, tenir molts diners estalviats. No tinguis por: l'avi té un roc a la faixa i no haurà d'anar a manlleu (Ruyra).
    ésser un poll reviscolat, es diu d'un nou ric presumptuós (Alc.).
    Els mots següents s'usen només com a substantius:
    hisendat
    potentat
    nabab
    cressus (del rei de Lídia Cressus, d'una riquesa llegendària)
    sàtrapa, ric i adeliciat. Viure com un sàtrapa.
    rendista, que pot viure de les seves rendes.
    capitalista
    milionari o arximilionari
    ésser un milord (fam.)
    plutòcrata
  2. Ric de qualitats, etc.:
    dotat. Dotat de gran intel·ligència.
    ésser un pou de ciència, ric de coneixements.
  3. (Parlant de coses) → abundant.
    Compareu: gràvid. Una acció gràvida de conseqüències.
  4. sumptuós.



© Manuel Franquesa