renunciar

  1. v. tr.
    deixar (→)
    cedir (→)
    abjurar, renunciar amb jurament a unes creences.
    abdicar. Abdicà la corona.
    resignar (tr.)
    abandonar (→)
    renegar (una idea, una religió)
    repudiar (pròp., el cònjuge), per ext. doctrines, engatjaments, etc.
    declinar. Ell ha declinat aquest honor.
    dimitir o demetre (un càrrec)
  2. v. intr. Abandonar definitivament, cessar de pretendre.
    desistir (de fer una cosa)
    privar-se de
    departir-se de, renunciar a la manera de pensar o d'obrar.
    desprendre's o deseixir-se (d'una cosa)
    retirar-se. Es retirà del món (del teatre, etc.).
    deposar. Deposar el seu orgull, la seva actitud.
    desapropiar-se. Es desapropià de totes les coses mundanes.
    despullar-se (fig.). Despullar-se del poder.
    sacrificar (una cosa), renunciar-hi per a l'obtenció de quelcom d'altre.
    deixar-ho córrer
    plegar banderes (fig.), renunciar a una empresa començada.
    treure's (una cosa) del cap (o de la barretina)
    fer-hi una (o la) creu (fig). Va agafar el noiet... i, encarant-lo amb la mar... va dir: Fes-hi la creu per un mai més (Ruyra).



© Manuel Franquesa