ofendre

  1. ferir (fig.)
    agreujar, inferir un greuge. No us voldria pas agreujar amb això que us diré.
    injuriar
    ultratjar
    insultar
    afrontar o fer un afront
    faltar (a algú). Vós m'heu faltat sense que jo us en donés motiu.
    Antònims: Desagreujar.
    ferir la susceptibilitat (d'algú)
    tocar l'honor (d'algú)
  2. (ofendre's pron.). Sentir-se ferit en la seva dignitat.
    ressentir-se
    molestar-se
    picar-se, ofendre's per una paraula.
    malprendre una paraula, etc., ofendre's per ella.
    prendre a mal, íd.
    prendre-s'ho malament
    prendre's (una cosa) en greuge
    vexar-se



© Manuel Franquesa