jove

  1. adj.
    jovenet, molt jove.
    adolescent (adj. i m. i f.)
    de pocs anys. Un gentil home de pocs anys.
    novell, es diu dels animals. D'una perdiu novella se'n diu perdiganya.
    cadell, dit de certs animals (gos, llop, lleó, os, etc.). Un llop cadell.
    petit, es diu d'un animal que està en els primers períodes de la seva creixença. Parlant de germans, es diu del més jove. El meu germà petit. La noia petita.
    juvenil, pertanyent a la joventut. Els anys juvenils. Les obres juvenils de Verdaguer.
    jovenívol, que presenta els trets de la joventut. Un vell d'esperit jovenívol.
    minyonívol, íd.
    ésser de la primera volada
    no haver sortit encara de l'ou (o de la closca)
    tenir encara l'ou al cul (Comparació treta dels pollets quan acaben de néixer.)
  2. m. i f. (Persona jove)
    jovencell o jovençà
    fadrí
    pipioli (m.), jovenet de la primera volada, inexpert.
    xitxarel·lo (m.), íd.
    minyó
    xicot
    bordegàs
    bergant o bergantell
    macip
    mosso
    mossard (m.)
    mossardàs o mossardó (m.), jove ben plantat.
    pallard, persona jove, alta i corpulenta.
    efeb o efebus (m.), entre els grecs, jove de divuit a vint anys.
    donzell (m. ant.), jove encara no armat cavaller.
    adolescent (→)
  3. Fer el jove: Fadrinejar. Jovenejar.

© Manuel Franquesa