- adv.
a l'exterior
a fora. No els han entrats: encara són a fora.
defora. Més peca l'home fent mal en l'església que no defora (Eiximenis, citat per Alc.).
enfora, cap a la banda de fora. La nostra casa és gairebé tocant a la vila: la d'ells és més enfora.
- prep.
defora. Quan foren defora la ciutat i l'un veié l'altre... (Llull, citat per Alc.).
al defora de
- Fora de: A excepció de (→ excepció).
- Fora que: → si (conj.).
- Fora de mida: → excessiu.
- Fora d'ús: → desacostumat.
- De fora: → forà.
© Manuel Franquesa