- Fer anar cap al fons.
afonar
enfondir
ensotar, enfonsar en un sot.
sumir, enfonsar sota la terra o l'aigua.
abismar o abissar, enfonsar en un abisme.
submergir, enfonsar dins un líquid.
esfondrar
fer anar a fons
engolir, fer desaparèixer sobtosament dins un abisme, un corrent, etc. El subjecte és l'abisme, l'aigua, etc.
- Fer penetrar una cosa profundament dins una altra.
enfornar. Si t'acostes, t'enforno el ganivet.
ensorrar, enfonsar una cosa a la sorra.
clavar (una agulla, un clau, una espina, una arma, etc.)
→ ficar, punxar.
- Pitjar cap a l'interior.
deprimir. Deprimir el crani.
esbotzar
- (enfonsar-se pron.)
entrar-se'n. Quin soroll que feu: sembla que la casa se n'entri.
ensorrar-se. S'ha ensorrat el sostre.
arruïnar-se (un edifici)
esbaldregar-se, enfonsar-se en part una paret o un marge.
engorgar-se, enfonsar-se en un gorg.
anar a fons o naufragar (una nau)
cabussar-se o capbussar-se, enfonsar-se de cap dins l'aigua.
capficar (v. intr.), es diu esp. d'una nau que s'enfonsa de proa.
emproar, íd.
empopar, enfonsar-se, una nau, massa de la popa.
cular o acular, íd.
calar (v. intr.), enfonsar-se més o menys en l'aigua, una nau, segons el pes que porta.
Antònims: Surar (en l'aigua).
© Manuel Franquesa