- → destruir.
desintegrar
esbullar (la cabellera, un doll d'aigua, etc.)
desarmar (una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.)
desmuntar, íd.
desenllaçar o desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades.
desempiular, íd.
desemmetxar (dues coses emmetxades)
desamarrar
desempilar, desfer una pila de coses.
desnuar, desfer un nus.
destravar
desconjuntar
descosir (→)
desfilar. Compareu: esvorar-se: desfilar-se la vora d'un vestit, etc.
desfibrar
esbrinar, desfer una cosa a brins. Esbrinar el safrà, una corda, etc.
esfilegar o esfilegassar
esblenar (→)
escórrer, desfer els punts, les bagues, etc. d'una malla, d'un llaç, etc.
esbadiar, desfer una garba, una trena, etc.
deslligar (→)
descordar (→)
desencoblar
fondre. Fondre la neu, el sucre, etc.
esvair, desfer una nuvolada, una sospita, un dubte, un malentès, etc.
esduir, íd.
dissipar (els núvols, la boira, una tempesta, etc). Antònims: Congriar.
esmicolar, desfer una cosa a miques.
esterrossar o desterrossar, desfer terrossos.
esgrumar o esgrumollar, desfer els grums o grumolls.
desmarxar, desfer a miques uns substància sòlida, desfer-la en un líquid.
- dissoldre
eixatar o deixatar → diluir.
- → derrotar.
- (desfer-se pron.) → desembarassar-se.
despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.)
- anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos.
escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela.
escalaixar-se, desfer-se en escuma la cresta d'una onada.
rompre's, íd.
salinar-se, desfer-se superficialment a pols les pedres, els maons, etc., per l'acció atmosfèrica.
- Desfer-se per algú: → escarrassar-se.
© Manuel Franquesa