conèixer

  1. v. tr.
    Cp. les expressions conèixer de nom, conèixer de vista.
    saber (→), conèixer perfectament. Sé un metge que ha curat tots els malalts de la passa i no n'ha mort ni un sol. Dona-ho a aquella noia que tu saps.
    intuir, conèixer una cosa per intuïció, sense haver de recórrer a raonament o ensenyament. Ell va intuir les intencions torçades del seu veí.
    veure, percebre amb el pensament. Ara veig el meu error.
    estar al corrent (d'una cosa), estar assabentat del que passa.
    posseir. Posseir, un autor, la matèria que tracta. Posseir l'anglès, conèixer-lo a fons.
    dominar, conèixer a fons una ciència, un art. Ell domina la química, la pintura, etc.
    entendre (→), tenir una idea clara d'una cosa. Entén perfectament el català, però no el parla. Entendre les matemàtiques.
    esbrinar (→), pervenir a conèixer la veritat d'una cosa investigant-la.
    tenir idea (d'una cosa). No tenia la més petita idea del que és un prisma.
    palpar (fig.), conèixer clarament una cosa.
    conscienciejar, conèixer per la consciència. (És una expressió exclusiva de Llull.)
    treure l'entrellat (d'una cosa), arribar a conèixer una cosa complicada.
    ésser coneixedor
    tenir notícia
    tenir esment
    fer coneixença (d'algú, amb algú)
    tenir franquesa (amb algú), conèixer-lo suficientment per a poder parlar-li francament, sense ambages.
    saber quants punts calça (una persona), conèixer-la bé.
  2. reconèixer.
    discernir
  3. admetre.
  4. considerar.
  5. v. intr. → semblar.



© Manuel Franquesa