cap1

m.
(d'una persona)
testa
caparràs, cap gros.
capet o caparró, cap petit.
closca, els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca.
clepsa (fam.)
xolla, closca del cap.
barretina, en la frase treure's una cosa de la barretina, treure-se-la del cap.
crisma (fig. i fam.). Rompre la crisma a algú. Badar-se la crisma.
carbassot (fam.). Posar-se una cosa dins el carbassot.
meló, cap pelat i, en general, el cap en sentit despectiu.
magí, cap com a seient de la imaginació. Això no m'havia passat pel magí.
tos, en el bestiar boví, oví o cabrú, la part més alta del cap, entre les dues banyes. Compareu: tossar: donar cops de tos o de cap.
Moure el cap: Cabotejar o capotejar.
Capejar (esp. els cavalls). Capcinejar o becar o fer becaines.
Perdre el cap: Perdre la testa. Atorrollar-se. Esbojarrar-se. Atabalar-se. Perdre la carta de navegar.
→ persona.
genearca, cap d'un llinatge.
→ punta, extrem.
cabota, el cap d'un clau.
capciró, cap del dit.
testera. L'avi seia a la testera de la taula.
m. i f. → capitost.

Vegeu també:

Enciclopèdia