- Seient estret i llarg.
caixabanc o bancal, banc en què el seient és la tapa d'una caixa.
pedrís, banc de pedra o maons.
festejador, pedrís a cada costat de l'interior de la finestra.
escó o escon, banc llarg amb respatller ample.
banqueta, graó al llarg del peu d'un mur, que serveix de banc.
arquibanc, banc amb dos o més caixons les tapes dels quals serveixen de seient.
banca o banqueta, seient de fusta amb quatre petges, sense braços ni respatller, semblant a una taula baixa.
→ escambell, seient.
- Fusta de forma rectangular, generalment gruixuda, sobre quatre petges, que serveix per a molts treballs o de suport.
cantirer o poalera, banc de càntirs o de poals.
banc de fuster
banc de manyà
capitell, cavall o cavallet, banc consistent en una post amb quatre petges, que serveix per a armar cadafals, llits, taules, etc. Amb quatre posts i un parell de capitells armarem una taula.
- Massa que forma una capa horitzontal, estrat, esp. d'arena sota l'aigua.
baix , elevació del fons que pot impedir el pas de les naus.
alfac, banc de sorra format a l'embocadura d'un riu. Els alfacs de l'Ebre.
sirte, banc de sorra.
seca, baix d'arena o de roca a molt poc fondària.
barra, banc de sorra, llarg i estret, que es forma a l'embocadura d'un riu.
barbada, banc de sorra contigu a un clap d'algues, de roques, etc.
glera o llera, areny de sorra gruixuda i còdols.
- → veta.
- Massa de peixos que avancen junts.
barra. Una barra de tonyines.
mola
vol. Un vol de peixos (per anal.)
mata
motí
mota. Una mota de sardines. (Alc.)
Compareu: esbart, escamot
- Establiment bancari de crèdit.
banca, comerç que fan els bancs. Casa de banca.
Banca s'usa també per a designar tota la institució bancària d'un país o d'un grup (la banca alemanya, suïssa, etc.), i com a nom d'un establiment bancari determinat.
casa de canvi, casa on hom pot anar a bescanviar moneda.
taula (ant.). Una taula de canvi.
© Manuel Franquesa