- Fer caure en ruïna una construcció.
ensorrar. El terratrèmol va ensorrar més de cent cases.
aterrar
esbaldregar o esboldregar, fer enfonsar part d'una paret, d'un marge, etc.
enrunar, convertir en runes.
- (arruïnar-se pron.)
anar-se'n a terra (un edifici, una construcció, etc.)
esbaldregar-se o esboldregar-se, arruïnar-se, en part, una paret, un marge.
→ esllavissar-se.
- Fig. Causar la ruïna econòmica o la salut.
minar. Aquells fets minaren l'autoritat de l'Estat i causaren el seu esfondrament.
malmetre
fer malbé
desolar, arruïnar un país destruint tot el que hi ha.
descabalar, fer perdre a algú els cabals o diners.
desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs.
empobrir
ensorrar (fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo.
arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats.
llevar la pell (a algú) (fig.), arruïnar-lo.
eixugar la butxaca (d'algú), deixar-lo arruïnat.
- (arruïnar-se pron.)
anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se.
empobrir-se (→)
descabalar-se
deixar-hi els ossos (en un afer, etc.)
caure en la misèria
ballar el capoll (fig.)
restar amb la camisa a l'esquena
perdre bous i esquelles, perdre-ho tot.
Antònims: Enriquir-se. Surar. Refer-se.
© Manuel Franquesa