arrel [o rel]

  1. melic, la rel central i més llarga.
    radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel.
    rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura).
    grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa.
    carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les riuades, que el mar escup a la platja.
    esclop, tros d'arrel destinada a la reproducció.
    barbim o barbes, filaments de les arrels d'una planta.
    pa d'arrels, conjunt d'arrels amb la terra on estan fixades.
    relisser, arrels abundoses d'una planta.
    arrelam, conjunt d'arrels.
    rabassa, part de la soca d'un arbre coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.
  2. Fig. → origen.

© Manuel Franquesa