altiu

  1. (Es diu d'una persona o, metafòricament, d'una cosa)
    altívol
    altivat
    alterós
    arrogant
    encastellat (fig.)
    soberg. Un amo soberg envers els criats.
    superb o superbiós
    orgullós (→)
    ple d'urc
    encrestat (fig.)
    desdenyós
    emmidonat (fig.)
    entonat, que es dona to, ple de presumpció.
    engallat o engallit
    olímpic (es diu de les maneres, de l'actitud, etc.)
    distant (actitud, aire, maneres)
    capalt, en la frase anar capalt, en senyal d'altivesa.
    no mirar cap ni cara, ésser altiu.
    botifler
    presumit
    refistolat o enfaristolat
    inflat
    petulant
    insolent
    sobrer (ant. Alc.)
  2. Esdevenir altiu: → altivar-se.



© Manuel Franquesa