Pronúncia: vulwaʀ
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament voler. Je ne veux pas qu’elle vienne, no vull que vingui. Il ne voulait pas vous offenser, no us volia (pas) ofendre. Qu’est-ce que tu veux que je fasse ?, què vols que faci? Fais ce que tu voudras, fes el que vulguis. Tant que vous voudrez, mentre ho voldreu així. Je ne sais pas ce que tu me veux, no sé pas què vols de mi. Je lui voudrais une autre tête, voldria que fes una altra cara.
- infreqüent [exiger, demander] voler, demanar, requerir. Tout ce travail veut du temps, tota aquesta feina vol temps.
- [exiger] preconitzar, requerir, exigir. Cette théorie veut que tous les essais soient exécutés simultanément, aquesta teoria requereix que totes les proves s’hagin de realitzar simultàniament.
- infreqüent [admettre] acceptar, admetre, concedir, poder admetre.
- [de] acceptar, admetre, interessar intr. Je ne veux pas de tes excuses, no accepto les teves excuses (les teves excuses no m’interessen).
- en vouloir tenir ambició (o ésser voluntariós -osa i agressiu -iva, o tenir ganes de brega).
-
en vouloir à qqn
voler mal a algú.
• estar disgustat -ada amb (o voler fer retrets a, o estar ressentit -ida amb, o tenir mania a) algú. Elle lui en voulait de ses dernières paroles, estava ressentida per les seves darreres paraules. Ne m’en veuille pas, no t’enrabiïs (no t’empipis) per això. -
en vouloir à qqch
voler (o cercar).
On n’en voulait qu’à son influence, només volien la seva influència .
• infreqüent fer retrets a, retreure, criticar. Ils en voulaient à sa façon de vivre, li retreien la seva manera de viure. - je veux ! familiarment i tant (que sí)!
- je veux bien ! irònicament ja m’ho sembla (o ja ho veig, ja)!
- je veux bien familiarment [faire qqch] puc (o no em costaria). Je veux bien admettre que mon comportement n’ait pas été correct, puc (no em costaria) admetre que el meu comportament no ha estat bo.
- je veux bien que... em sembla bé (o no em fa res, o no tinc cap inconvenient) que...
- que veux-tu ! què vols fer-hi!
- qu’on le veuille ou non vulgues que no (o tant si es vol com si no es vol).
- sans le vouloir sense voler.
- s’en vouloir de qqch fer-se retrets (o retreure’s, o estar penedit -ida, o saber greu) de. Je m’en voulais d’avoir accepté, em retreia d’haver acceptat.
- se vouloir pretendre ésser. Une analyse qui se voulait objective, una anàlisi que pretenia ésser objectiva.
- si on veut si es vol.
- si tu veux si vols (o no et dic que no).
- si vous voulez me suivre si voleu (o si sou tan amable de) seguir-me.
- veuillez vous donner la peine de... preneu-vos la molèstia de...
-
voulez-vous !
[vous taire]
voleu callar!.
• [vous arrêter] voleu parar (o estigueu)! - voulez-vous avoir l’obligeance de... ? tingueu l’amabilitat de...
-
vouloir bien
voler prou (o voler ja, o voler bonament, o fer el favor de, o dignar-se a).
Je voulais bien être moins dur, jo prou que volia ésser menys dur.
Si elle voulait bien m’aider, si ella fes el favor d’ajudar-me .
• [elliptiquement] consentir-hi (o acceptar-ho bonament, o estar-hi d’acord, o semblar-li bé, o no fer-li res fam, o abellir-li lit). On peut y aller en voiture si vous voulez bien, hi podem anar amb cotxe si hi esteu d’acord. - vouloir dire voler dir (o significar).
- vouloir du bien, du mal à qqn voler bé, mal a algú. Je ne voulais du mal à personne, no volia pas mal a ningú. masculí
- literàriament voler, voluntat f. Il voulait interpréter son vouloir, volia interpretar la seva voluntat.
- bon vouloir bona voluntat f (o bones intencions f pl).
- mauvais vouloir mala voluntat f (o males intencions f pl).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç