volée

Pronúncia: vɔle
    femení
  1. [envol] volada, vol m, voladissa. Les oiseaux s’étaient éparpillés dans la volée, els ocells s’havien escampat en una voladissa.
  2. [groupe d’oiseaux] vol m, volior, bandada, ramada, estol m, esbart m. Une épaisse volée d’hirondelles, una nodrida volior d’orenetes.
  3. [de personnes] colla, esbart m. Une volée d’enfants, un esbart d’infants.
  4. Suïssa regionalisme [élèves d’une même promotion] fornada.
  5. infreqüent [rang, qualité] nissaga, paratge m.
  6. [objets lancés] descàrrega. Une volée de flèches, una descàrrega de fletxes.
  7. marina, marítim [tir de canons] andanada.
  8. [mouvement violent] batzegada, embranzida, patacada. Les volées du marteau retentissaient dans la rue, les batzegades del martell ressonaven pel carrer.
  9. [suite de coups] pallissa, allisada, fart m de llenya, estomacada, atupada, atonyinada, pentinada, gec m, raig m. Prendre (recevoir) une bonne volée, rebre una bona allisada.
  10. [cloches] pic m, toc m.
  11. esports volea.
  12. [d’un escalier] tram m d’escala. Une volée de marches, un tram de graons.
  13. mecànica cadell m.
    • [support de la poulie d’une grue] ploma, braç m.
  14. tecnologia fusell m, arbre m.
  15. marina, marítim arjau m, canya [del timó].
  16. à la volée antigament [d’un seul coup, sans hésiter] d’una revolada. Il a fermé la porte à la volée, va tancar la porta d’una revolada .
    • [à la légère] a la babalà.
  17. à la (ou à toute) volée al vol. Dancer les cloches à toute volée, llançar les campanes al vol .
    • amb força (o ben fort, o escampant o llançant ben lluny). Il lançait les balles à toute volée, tirava les pilotes ben lluny.
  18. attraper à la volée agafar al vol (o copsar). Il avait attrapé la balle à la volée, havia agafat la pilota al vol.
  19. de haute volée d’alt paratge (o d’alta nissaga).
    • [de grande envergure] de gran importància.
  20. donner la volée à un oiseau deixar anar (o en llibertat) un ocell.
  21. d’une seule volée d’una (sola) tirada.
  22. gifler à toute volée clavar un bon ventallot (o bufetejar).
  23. prendre sa volée pròpiament i figuradament arrencar (o prendre, o alçar, o aixecar) el vol.
  24. volée de coups de bâton (ou de trique) figuradament i familiarment gec m o fart m o raig m de garrotades (o de llenya o de bastonades o d’hòsties vulg).
    1. volée de bois vert gec m de garrotades.
    2. repassada (o pentinada, o estirada d’orelles).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç