vert -te

Pronúncia: vɛʀ -t
    adjectiu
  1. verd -a. Des olives vertes, olives verdes. Un malade qui avait le teint vert, un malalt que tenia un color de cara verd.
  2. [qui n’est pas mûr] verd -a, jove. Une pêche verte, un préssec verd. Vin vert, vi jove.
  3. [propre à la campagne, à la nature] verd -a. Énergie verte, energia verda.
  4. figuradament [écologique] verd -a. Le parti vert, un partit verd. Il vote vert, ell vota verd .
    1. [vigoureux, jeune] vigorós -osa, jove, tendre -a, verd -a, fresc -a, ufanós -osa, valent -a, trempat -ada, ben conservat -ada. La verte jeunesse, la tendra joventut. Les vertes annés, els anys joves (tendres). Un vieillard encore vert, un vell trempat ben conservat.
    2. [paroles] fort -a, dur -a, viu -iva, aspre -a. Une verte réprimande, una forta repulsa.
  5. bois vert llenya verda.
  6. cafè vert cafè no torrat (o sense torrar).
  7. chêne vert botànica alzina (o carrasca).
  8. cuir vert cuir natural [sense adobar].
  9. donner le feu vert à figuradament donar llum verd (o donar pas) a [donar permís per a actuar].
    1. en dire de vertes explicar acudits verds.
    2. en dire (ou en entendre) de(s) verttes et de(s) pas mûres familiarment dir-ne (o sentir-ne) de verdes i de madures (o de tots colors).
    3. en voir de(s) vertes et de(s) pas mûres veure’n de tots colors (o de verdes i de madures).
  10. espace vert espai verd (o zona verda).
  11. être vert (de peur) figuradament i familiarment estar molt espantat -ada (o mort -a o cagat -ada de por pop, o escagassat -ada pop). Ils en étaient verts, estaven morts de por .
    • ils sont trop verts irònicament (la guineu) quan no les pot haver diu que són verdes.
  12. le billet vert el dòlar (o el bitllet verd).
  13. numéro vert número de telèfon de trucada gratuïta.
  14. prendre sans vert figuradament agafar desprevingut -uda.
  15. salade verte gastronomia amanida verda.
    • sauce verte salsa verda.
  16. se mettre au vert figuradament i familiarment anar-se’n a fer repòs al camp, a la muntanya.
  17. tourisme vert turisme verd (o rural).
    18. masculí
  18. [la couleur verte] verd. Il est habillé de (en) vert foncé, va vestit de verd fosc.
  19. mettre au vert [un cheval] donar farratge (o verd) a un cavall.
  20. prendre qqn sans vert figuradament, antigament i literàriament agafar desprevingut -uda (o amb els pixats al ventre fam).
  21. se mettre au vert figuradament prendre’s un repòs (o unes vacances) a la muntanya.
  22. vert émeraude química anhídrid cròmic hidratat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç