veine

Pronúncia: vɛn
    femení
  1. figuradament anatomia vena. Dans ses veines coulait du sang d’aristrocratie, per les seves venes corria sang d’aristòcrata.
  2. figuradament [inspiration] inspiració, vena. Il a la veine poétique, té la vena poètica.
  3. mineria vena, veta. Ils exploitaient une nouvelle veine dans la mine, explotaven una nova vena a la mina .
    • [dans une roche] vena, veta, vinça. Les veines du marbre, les venes del marbre.
  4. figuradament i familiarment sort, fortuna, xamba, llet. Il a de veine, està de sort .
    1. avoir une veine de cocu (ou de pendu) tenir una sort del dimoni (o haver nascut amb una flor al cul fam).
    2. ça c’est une (ou un coup de) veine ! quina sort (o potra, o xamba)!
    3. c’est bien ma veine estic de pega (o no estic de sort).
    4. être en veine [inspiré] estar (o sentir-se) de vena.
    5. [avoir de la chance] estar de sort (o tenir xamba).
    6. [de] [faire qqch] estar disposat -ada (a).
    7. pas de veine ! familiarment no estic de (o no tinc, o no hi ha) sort! (o ja és pega)!
  5. s’ouvrir les veines obrir-se (o tallar-se) les venes.
    6. interjecció
  6. fantàstic!, bé!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç