vanter

Pronúncia: vɑ̃te
    verb transitiu
  1. lloar, exalçar, gabar ant. Il vantait les mérites de sa femme, lloava els mèrits de la seva dona.
  2. vanter sa marchandise fer l’article [fer propaganda].
    3. verb pronominal
  3. vanagloriar-se, vanar-se, vanejar intr, jactar-se, fatxendejar intr, fer el (la) fatxenda, bravejar intr. Elle adore se vanter, li encanta vanar-se.
  4. [de] pagar-se (de), vanar-se (de), vanagloriar-se (de), jactar-se (de), bravejar (de), fer bocades (de). Il se vante beaucoup du bien qu’il a fait, es paga molt del bé que ha fet.
  5. et je m’en vante ! i amb molta honra!
  6. il n’y a pas de quoi se vanter no és una cosa per a estar-ne orgullós.
  7. ne pas se vanter de qqch amagar (o callar) una cosa.
  8. sans me vanter no és per dir-ho, però (o modèstia a part)....

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç