Pronúncia: valwaʀ
-
verb transitiu
- [avoir une certaine valeur] valer, valdre. Cette moto vaut beaucoup d’argent, aquesta moto val molts diners.
- [égaler, équivaloir] equivaler a, igualar, ésser igual (o comparable) a, estar al mateix nivell que, tenir els mateixos mèrits que. Tes camarades te valent bien, els teus companys estan al mateix nivell que tu.
- [compenser] compensar. Un bon jour vaut un mauvais jour, un bon dia compensa un mal dia.
- usat absolutament valer, tenir valor, ésser vàlid -a. Cette procédure ne vaut, aquest procediment no és vàlid.
-
figuradament [mériter l’effort]
valer, valer la pena, pagar la pena, justificar [un esforç].
Cette visite vaut le voyage, aquesta visita justifica el viatge.
Ce film ne vaut pas, aquest film no val la pena d’anar-lo a veure .
• [faire obtenir, avoir pour conséquence] valer, representar, comportar. Les dix ans de prison que lui avait valus son crime, els deu anys de presó que li havia valgut el seu crim. - autant vaudrait tant li faria (o seria el mateix, o seria igual) [una cosa que una altra].
- à valoir economia descomptable a (o a compte de).
- ça vaut mieux familiarment és millor (o val més) [així, això].
- ça vaut mieux que de se casser une jambe ! familiarment i irònicament val més això que un cop de puny al ventre.
- en valoir onze valer per onze.
-
faire valoir
fer valer (o revalorar, o realçar, o donar valor a).
Le soleil de l’été sur son visage faisait valoir sa beauté, el sol d’estiu a la seva cara li realçava la bellesa .
- [remarquer, souligner] remarcar (o subratllar, o assenyalar, o recordar). Il m’a fait valoir qu’il avait de l’argent épargné, m’ha recordat que tenia diners estalviats.
- [exploiter, mettre en valeur] explotar (o donar rendiment a, o fer rendir). Ils voulaient faire valoir toutes ces terres, volien donar rendiment a totes aquelles terres.
- [se prévaloir] fer valer (o defensar, o exhibir). Il avait des titres à faire valoir, tenia molts títols per a fer valer.
- faire valoir ses droits fer valer (o defensar) els seus drets.
- il ne vaut pas la corde pour le pendre figuradament i familiarment no té remei (o és un cas perdut, o no hi ha res a fer, o no cal escarrassar-s’hi).
- il vaut mieux (ou mieux vaut) val més. Il vaut mieux qu’elle vienne plutôt que nous partions maintenant à Paris, val més que vingui ella que no pas que nosaltres haguéssim de partir ara a París.
- ne rien faire qui vaille no fer res de bo.
-
ne rien valoir
figuradament [être mauvais]
no valer res.
Elles ne valent rien, ces pêches, aquests préssecs no valen res .
- [être inutile] no servir de res. Vos excuses ne valent rien, les vostres excuses no serveixen de res.
- [faire du mal, du tort] no afavorir (o no ajudar, o no anar bé). L’inactivité ne te vaut rien, la inacció no et va gens bé.
- ... ne vaut pas un clou (ou un pet de lapin, ou tripette) familiarment ... no val ni cinc (o ni un nap, o ni un xavo).
- prendre une chose pour ce qu’elle vaut no donar massa importància a una cosa [no fer-s’hi massa il·lusions].
- rien ne vaut... no hi ha res com (o res no es pot comparar a)... Rien ne vaut une bonne douche, no hi ha res com una bona dutxa.
- rien qui vaille res que valgui la pena (o de valor).
- se faire valoir fer-se valer. Il ne cherche jamais à se faire valoir, no prova mai fer-se valer.
-
vaille qui vaille
infreqüent
valgui el que valgui (o tant si val com si no).
• [tant bien que mal] peti qui peti fam. - valoir bien ésser digne -a de [alguna cosa].
- valoir cher ésser (o costar) car -a [alguna cosa]. Ce livre vaut cher, aquest llibre és car. Valoir très (trop) cher, ésser molt (o massa) car.
- valoir le coup figuradament i familiarment merèixer (o justificar) l’esforç.
- valoir mieux que tenir més valor que. L’honneur vaut mieux que la gloire, val més l’honor que la glòria.
- valoir son prix tenir un preu just (o raonable). verb pronominal
- ésser equivalents (iguals), servir igualment, ésser igualment (vàlids -es, bons -es) [dues coses]. Toutes les professions se valent tant qu’elles permettent de subsister, totes les professions són igualment bones mentre serveixin per a subsistir.
- ça se vaut familiarment és la mateixa cosa (o és si fa no fa, o si fa no fa el mateix).
- ils se valent són la mateixa cosa (o són ben iguals, o l’un per l’altre...).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç