vaincre

Pronúncia: vɛ̃kʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament vèncer, guanyar. L’ennemi avait été vaincu, l’enemic havia estat vençut. Il ne parvenait pas à vaincre ses instincts, no podia vèncer els seus instints.
    2. verb pronominal
  2. vèncer-se a si mateix -a, dominar-se, controlar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç