surgir

Pronúncia: syʀʒiʀ
    verb intransitiu
  1. sorgir. Un homme surgit de l’ombre, un home sorgí de l’ombra.
  2. figuradament sorgir, aparèixer. Les problèmes surgissaient de partout, els problemes sorgien de tot arreu (apareixien de pertot arreu).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç