rançon

Pronúncia: ʀɑ̃sɔ̃
    femení
  1. [prix] rescat m. Mettre qqn à rançon, exigir rescat per algú.
  2. figuradament preu m, contrapartida, tribut m. La rançon de la gloire, el preu de la glòria.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç