Pronúncia: plɔ̃
-
masculí
- plom. Essence sans plomb, benzina sense plom.
- figuradament Il fait un soleil de plomb, fa un sol de justícia.
- [d’une cartouche] perdigó, plom.
- [d’une sonde, d’une ligne] plom.
- dret [sceau] plom, marxamo, bolla f.
- electricitat [fusible] plom, fusible. Les plombs ont sauté, han saltat els ploms.
- antigament arts gràfiques plom.
-
à plomb
a plom (o aplomat -ada, o vertical).
Ce mur n’est pas à plomb, aquesta paret no està a plom.
Le soleil tombe à plomb, el sol cau a plom .
• antigament figuradament a tomb (o a propòsit, o a l’hora). - avoir du plomb dans la tête tenir aigua al comptador (o goteres al terrat), o estar malament del terrat (o del cap).
- avoir du plomb dans l’estomac figuradament tenir un pes a l’estómac.
- avoir (ou se sentir) des jambes de (ou en) plomb tenir (o sentir-se) les cames pesades.
-
avoir un sommeil de plomb
figuradament
tenir el son pesat (o dormir com un soc).
• cela lui mettra du plomb dans la tête això li farà posar seny. - ciel de plomb cel gris.
- fil à plomb plomada f (o taulaplom).
- ne pas avoir de plomb dans la tête ésser capfluix -a (o cap de trons, o cap de pardals, o eixelebrat -ada).
- petit plomb balí.
- un soleil de plomb un sol de plom (o de justícia). plural
- construcció [cuvette] dipòsit sing, fossa f sing sèptica.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç