Pronúncia: pɛ̃dʀ
-
verb transitiu
- pintar. Ce banc est peint à neuf, aquest banc és pintat de nou. Elle a fait peindre la porte, ha fet pintar la porta. Peindre au rouleau, à la bombe, à la brosse, pintar amb corró, amb esprai, amb brotxa.
- familiarment [farder, maquiller] pintar(-se).
- figuradament [décrire, représenter] pintar, descriure, representar. Ils peignent très bien la société actuelle, descriuen molt bé la societat actual.
-
peindre à la fresque
pintar al fresc.
- peindre à l’aquarelle pintar a l’aquarel·la.
- peindre d’après nature pintar del natural.
verb pronominal
- familiarment [se farder] pintar-se. Elle se peignait les paupières, es pintava les parpelles.
- [se représenter] representar-se, descriure’s.
- [apparaître, se refléter] aparèixer intr, mostrar-se, reflectir-se. La peur se peignait sur leur visage, la por se’ls reflectia a les cares.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç