peindre

Pronúncia: pɛ̃dʀ
    verb transitiu
  1. pintar. Ce banc est peint à neuf, aquest banc és pintat de nou. Elle a fait peindre la porte, ha fet pintar la porta. Peindre au rouleau, à la bombe, à la brosse, pintar amb corró, amb esprai, amb brotxa.
  2. familiarment [farder, maquiller] pintar(-se).
  3. figuradament [décrire, représenter] pintar, descriure, representar. Ils peignent très bien la société actuelle, descriuen molt bé la societat actual.
  4. peindre à la fresque pintar al fresc.
    1. peindre à l’aquarelle pintar a l’aquarel·la.
    2. peindre d’après nature pintar del natural.
  5. verb pronominal
  6. familiarment [se farder] pintar-se. Elle se peignait les paupières, es pintava les parpelles.
  7. [se représenter] representar-se, descriure’s.
  8. [apparaître, se refléter] aparèixer intr, mostrar-se, reflectir-se. La peur se peignait sur leur visage, la por se’ls reflectia a les cares.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç