patiner

Pronúncia: patine
    verb intransitiu
  1. patinar.
  2. [piétiner] estancar-se pron, encallar-se pron, empantanegar-se pron, estar empantenagat -ada. Les négotiations patinent, les negociacions s’encallen (estan empantanegades).
  3. automòbil, automobilisme i ferrocarrils relliscar, patinar.
    4. verb transitiu
  4. patinar.
    5. verb pronominal
  5. cobrir-se de pàtina.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç