Pronúncia: ɔs o
-
masculí
- os. Les os de la main, els ossos de la mà. Un os brisé, un os trencat. Un os démis (déboîté), un os dislocat (desconjuntat, desllorigat, desencaixat). Un bouton en os, un botó d’os.
- [difficulté] os, dificultat f, problema, grop, escull, tap. Il y a un os, hi ha un problema (un tap). Je suis tombé sur un os, vaig ensopegar amb una dificultat.
- avoir la peau collée aux os (ou les os saillants, ou n’avoir que les os et la peau, ou que la peau sur les os, ou être un sac ou un paquet d’os) figuradament no tenir més que la pell i l’os (o ésser un sac d’ossos).
- casser les os à qqn trencar (o rompre) els ossos (o no deixar cap os sencer) a algú.
-
donner (ou jeter) un os à ronger à qqn
figuradament
llançar un os a algú perquè rosegui.
Ce n’est qu’un os qu’on te jette pour te distraire, només és un os que et llancen perquè t’entretinguis .
- il a les os saillants (ou on lui voit les os) se li veuen els ossos (o se li poden comptar les costelles).
- jusqu’à la moelle des (ou jusqu’aux) os fins al moll dels ossos. Je suis trempée jusqu’à la moelle des os, estic xopa fins al moll dels ossos.
- jusqu’à l’os del tot (o completament, o de cap a peus, o fins al moll dels ossos). Une femme rationnelle jusqu’à l’os, una dona racional fins al moll dels ossos.
- l’avoir dans l’os popularment donar-li pel cul (o deixar-lo ben fotut -uda).
- ne pas faire de vieux os familiarment no arribar a vell.
- os à moelle os amb moll.
- os de seiche os de sípia.
- se rompre les os trencar-se les costelles (o el coll).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç