Pronúncia: naif -iv
-
adjectiu i masculí i femení
- càndid -a, ingenu -ènua, innocent. Elle avait un air naïf, tenia un aire ingenu (semblava ingènua). Une question naïve, una pregunta ingènua (innocent).
- art (pintor -a) naïf.
- [gobeur] crèdul -a, innocent, babau -a, confiat -ada. Je ne crois pas ce qu’il m’a raconté ; je ne suis pas si naïf, no em crec el que m’ha explicat, no soc pas tan babau.
- jouer le naïf fer-se l’innocent (o el babau). adjectiu
- [naturel, spontané] natural, espontani -ània, senzill -a, simple, fresc -a, no gens artificiós -osa (afectat -ada), sense afectació. C’est une chanson simple et naïve, és una cançó senzilla i fresca.
- [empirique] empíric -a.
- infreqüent [sincère] sincer -a, descriptiu -iva.
- antigament [originaire] originari -ària, natiu -iva, natural.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç