Pronúncia: mɑ̃k
-
masculí
- manca f, mancança f, falta f, falla f. Le plus grave était le manque d’eau, el més greu era la manca d’aigua.
- literàriament [chose qui manque] mancança f, insuficiència f, limitació f. J’ai conscience de mes manques, tinc consciència de les meves mancances.
- [tissage] malla f saltada, punt saltat.
- état de manque [d’un toxicomane] síndrome f d’abstinència.
- être en manque de... trobar a faltar (o tenir necessitat de, o fer-li falta, o caldre-li) ... Il est en manque d’affection, troba a faltar estimació (té manca d’afecte).
- manque à gagner benefici perdut.
- manque de chance (ou de pot) ! mala sort (o què hi farem)!
- (par) manque de per manca de. Je n’ai pas écrit la lettre par manque de temps, no vaig escriure la carta per manca de temps. adjectiu
- antigament defectuós -osa.
- à la manque familiarment frustrat -ada (o de per riure, o de pa sucat amb oli, o a mig bullir, o dolent, o de pega). Un poète à la manque, un poeta frustrat. Un chauffeur à la manque, un conductor de pega.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç