manque

Pronúncia: mɑ̃k
    masculí
  1. manca f, mancança f, falta f, falla f. Le plus grave était le manque d’eau, el més greu era la manca d’aigua.
  2. literàriament [chose qui manque] mancança f, insuficiència f, limitació f. J’ai conscience de mes manques, tinc consciència de les meves mancances.
  3. [tissage] malla f saltada, punt saltat.
  4. état de manque [d’un toxicomane] síndrome f d’abstinència.
  5. être en manque de... trobar a faltar (o tenir necessitat de, o fer-li falta, o caldre-li) ... Il est en manque d’affection, troba a faltar estimació (té manca d’afecte).
  6. manque à gagner benefici perdut.
  7. manque de chance (ou de pot) ! mala sort (o què hi farem)!
  8. (par) manque de per manca de. Je n’ai pas écrit la lettre par manque de temps, no vaig escriure la carta per manca de temps.
  9. adjectiu
  10. antigament defectuós -osa.
  11. à la manque familiarment frustrat -ada (o de per riure, o de pa sucat amb oli, o a mig bullir, o dolent, o de pega). Un poète à la manque, un poeta frustrat. Un chauffeur à la manque, un conductor de pega.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç