Pronúncia: mɑ̃ʃ
-
femení
- [de vêtement] màniga, mànega. Manches bouffantes (gigot), mànigues bufades.
- tecnologia [tuyau] mànega.
- antigament geografia [bras de mer] canal m, estret m.
- jocs d’entreteniment partida, mà.
- avoir qqn dans sa manche figuradament tenir algú ficat a la butxaca.
- c’est une autre paire de manches familiarment això són figues d’un altre paner (o és una altra història).
- être dans la manche de qqn estar apadrinat -ada per algú.
- être manche à manche jocs d’entreteniment estar empatats -ades.
- faire la manche familiarment demanar (caritat o almoina), o captar.
- fausse manche maneguí m (o manegot m, o manigot m) [màniga postissa].
- manche à air aeronàutica mànega de vent (o aeroscòpica).
- manche à vent marina, marítim boca d’aire.
- mettre qqch dans sa manche figuradament quedar-se (o agafar) una cosa.
- relever (ou retrousser) ses manches pròpiament i figuradament arromangar-se.
- tirer la manche à (ou de) figuradament estirar per la màniga (o demanar la col·laboració de).
-
tirer par la manche
estirar per la màniga.
• figuradament estirar per la màniga (o atreure l’atenció de).
nom propi femení
-
[avec la majuscule ; la]
geografia [mer]
la Mànega.
• [région] la Manxa.
adjectiu i masculí i femení
- despectivament pocatraça, maldestre -a, incapaç. masculí
- mànec. Manche d’une hache, d’une cuillère, d’une casserole, d’un parapluie, mànec d’una destral, d’una cullera, d’una casserola, d’un paraigua.
- agricultura [d’une charrue] esteva f.
- [de côtelette, de gigot] os.
- música [de guitare, de violon] mànec.
- familiarment tanoca, totxo -a, beneit -a, pallús -ussa.
-
être, se mettre du côté du manche
figuradament
estar, posar-se al costat del més fort.
• jeter le manche après la cognée [abandonner] tirar el barret al foc. - manche à (ou de) balai mànec d’escombra.
- (ou manche à balai) familiarment aeronàutica palanca f de comandament.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç