Pronúncia: lɔʒe
-
verb intransitiu
- viure, estar-se pron, habitar. Je loge à l’hôtel, m’estic a l’hotel.
- loger à la belle étoile viure (o dormir) al ras.
- loger chez l’habitant viure en una casa particular.
- loger ensemble figuradament conviure (o viure junts, o coexistir, o cohabitar). La haine et l’amour ne sauraient loger ensemble, l’odi i l’amor no poden coexistir. verb transitiu
- allotjar, albergar, donar allotjament a. Un hôpital qui peut loger une centaine de malades, un hospital que pot allotjar un centenar de malalts. Elle est logée et nourrie à la maison, fa vida (li donen sostre i aliment) a la casa.
- [placer un objet dans] ficar, allotjar. Il voulait lui loger une balle dans la tête, li volia ficar (allotjar) una bala al cap.
- [trouver de la place dans] encabir, entaforar. Il logea tout dans une seule valise, ho va encabir (entaforar) tot en una sola maleta.
- familiarment [repérer] localitzar. verb pronominal
- allotjar-se, trobar allotjament. Il n’est pas facile de se loger dans une grande ville, no és fàcil de trobar allotjament en una gran ciutat.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç