loger

Pronúncia: lɔʒe
    verb intransitiu
  1. viure, estar-se pron, habitar. Je loge à l’hôtel, m’estic a l’hotel.
  2. loger à la belle étoile viure (o dormir) al ras.
  3. loger chez l’habitant viure en una casa particular.
  4. loger ensemble figuradament conviure (o viure junts, o coexistir, o cohabitar). La haine et l’amour ne sauraient loger ensemble, l’odi i l’amor no poden coexistir.
  5. verb transitiu
  6. allotjar, albergar, donar allotjament a. Un hôpital qui peut loger une centaine de malades, un hospital que pot allotjar un centenar de malalts. Elle est logée et nourrie à la maison, fa vida (li donen sostre i aliment) a la casa.
  7. [placer un objet dans] ficar, allotjar. Il voulait lui loger une balle dans la tête, li volia ficar (allotjar) una bala al cap.
  8. [trouver de la place dans] encabir, entaforar. Il logea tout dans une seule valise, ho va encabir (entaforar) tot en una sola maleta.
  9. familiarment [repérer] localitzar.
  10. verb pronominal
  11. allotjar-se, trobar allotjament. Il n’est pas facile de se loger dans une grande ville, no és fàcil de trobar allotjament en una gran ciutat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç