Pronúncia: lapɛ̃ -in
-
masculí i femení
- conill -a. Un lapin domestique, un conill domèstic.
- figuradament fura f.
- avoir des dents de lapin tenir dents de conill.
- cage (ou cabane) à lapins pròpiament i figuradament conillera.
-
coup de lapin
cop a la nuca.
• figuradament punyalada f. - courir comme un lapin córrer com una llebre (o com una daina).
- Jeannot lapin literatura [personnage des contes] el Conillet eixerit.
- lapin de garenne (ou buissonnier) conill de bosc.
- lapin domestique (ou de choux) conill domèstic (o casolà, o de corral).
-
être un chaud lapin
familiarment
ser un (paio) calent (o una bragueta calenta, o un calentorro).
- mon petit lapin conillet meu (o reietó, o ratolinet meu, o rei meu).
- ne pas valoir un pet de lapin no valer ni un duro (o ni una malla infr, o ni una llufa vulg).
- poser un lapin à qqn fer el salt a algú (o deixar plantat -ada algú).
- un (fameux) lapin un xicotàs (o un xicot ben plantat).
- une (femme) lapine despectivament una conilla.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç