Pronúncia: lɑʃe
-
verb transitiu
- [détendre] afluixar, laxar infr.
- [relâcher] afluixar, amollar, deixar anar, soltar, aviar. Elle lâcha la main de son fils, deixà anar la mà del seu fill.
- [cesser de retenir] deixar anar, amollar, soltar, aviar, engegar. On a lâché les pigeons, han deixat anar els coloms. Ils ont lâché les chiens contre lui, li han engegat els gossos.
- [envoyer] engegar, llançar, tirar, disparar. Elle lâcha un coup de feu, engegà un tret. Lâcher une bordée, engegar una bordada (llançar una andanada).
- [exprimer ce qu’on retenait] deixar anar, amollar, soltar, aviar, engegar. Lâcher une insulte, amollar un insult.
- [quitter] deixar, abandonar. Elle a lâché l’école, ha deixat l’escola.
- familiarment [quitter qqn] plantar, deixar, trencar amb. Elle a lâché son amant, ha plantat (ha trencat amb) el seu amant.
- esports [course] abandonar, deixar enrere, desenganxar-se pron de.
- il les lâche avec un élastique figuradament li costa molt afluixar la mosca (o la moma), o apoquinar (o és molt garrepa, o agarrat -ada, o gasiu -iva).
- il ne faut pas lâcher la proie pour l’ombre proverbi val més un pardal a la mà que una perdiu en l’aire (o val més un té que dos te’n daré).
- lâcher le morceau (ou le paquet) figuradament i familiarment buidar el pap (o xerrar-ho tot, o abocar-ho tot).
- lâcher les amarres marina, marítim amollar amarres.
-
lâcher pied
figuradament
fugir.
• figuradament afluixar (o cedir, o fer figa fam). - les lâcher familiarment afluixar (la mosca, o la moma), o apoquinar. verb intransitiu
- cedir, afluixar, fallar. La corde a lâché, la corda ha cedit. Les freins ont lâché, els frens han fallat. masculí
- aviada f, engegada f.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç