Pronúncia: gɔʀʒ
-
femení
- gola, gorja, coll m. Avoir la gorge sèche, tenir la gola seca. Avoir mal à la gorge, tenir mal de coll (de gola). Couper la gorge à qqn, tallar el coll a algú.
- literàriament [seins] pitrera, pits m pl, sina lit.
- geografia congost m, gorja, frau.
- ciències militars gola.
- tecnologia gorja, canal, mitjacanya. La gorge d’une poulie, la canal d’una politja. Les gorges d’une serrure, les gorges d’un pany. Assemblage à gorge, emmetxat de mitjacanya.
- arquitectura [dans une moulure] mitjacanya.
- antigament [aliment des oiseaux] becada.
- avoir la gorge serrée tenir un nus a la gola.
- avoir le couteau sous la gorge figuradament tenir la pistola al pit.
-
avoir un chat (ou une boule) dans la gorge
figuradament i familiarment
tenir raspera.
• tenir un nus a la gola. - ça m’est resté dans (ou en travers de) la gorge això no m’ho puc empassar (o ho tinc entravessat, o no ho puc pair).
- crier (ou chanter) à pleine gorge cridar (o cantar) a plena veu.
- faire des gorges chaudes de qqch burlar-se’n (o riure-se’n, o fotre-se’n vulg)a boca plena.
- faire rentrer à ses mots dans la gorge qqn fer empassar a algú les seves paraules.
- mettre à le couteau (ou le pistolet) sous la gorge qqn figuradament posar a algú la pistola al pit.
- prendre à la gorge qqch irritar el coll (o la gola) alguna cosa.
- prendre à la gorge qqn agafar algú pel coll (o tenir algú agafat pels collons vulg).
-
rendre gorge
[vomir]
vomitar (o perbocar).
• figuradament [restituer] retornar (o restituir). - rire à gorge déployée riure de tot cor (o com un boig, o per les butxaques, o de valent), o petar-se de riure.
- s’éclaircir (ou se racler) la gorge escurar-se el coll (o la gola).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç