Pronúncia: fɛʀ
-
masculí
- ferro. Fer en T, ferro en T. Fer forgé, rouge, ferro forjat, roent.
-
esports [escrime]
ferro, espasa f.
• ferro [pal de golf]. - ferro, arma f blanca.
- plural [d’un prisonnier] cadenes f, grillons, manilles f.
- plural medicina ferros, fòrceps.
- plural figuradament cadenes f, esclavatge sing. Briser ses fers, trencar les cadenes.
- âge du fer edat f del ferro.
- avoir deux fers au feu figuradament portar dues coses alhora.
- de fer figuradament de ferro. Avoir une santé de fer, tenir una salut de ferro.
- en fer à cheval en forma de ferradura.
- en fer de lance punxegut -uda.
- être dans les fers estar captiu -iva (o encadenat -ada).
- fer à friser molls pl (o ferros pl d’arrissar).
- (ou fer à repasser) planxa f. Fer électrique, à vapeur, planxa elèctrica, de vapor. Coup de fer, cop de planxa (o planxada ràpida).
- fer à chaud cauteri.
- (ou fer à cheval) ferradura f.
- fer étamé ferro estanyat (o llauna).
- gris fer gris perla.
- il faut battre le fer quand il est chaud figuradament cal picar a cop calent, no s’ha de deixar refredar [una situació].
- le fer de lance ciències militars [d’une armée] la punta f de llança (o la tropa f de xoc).
- mettre aux fers qqn encadenar algú.
- nager comme un fer à repasser figuradament nedar com el plom.
-
tomber les quatre fers en l’air
[un cheval]
caure de panxa enlaire (o amb les potes enlaire).
• familiarment [une personne] caure de panxa enlaire (o amb les potes enlaire, o de cul, o de lloros fam). - transport par fer transport per ferrocarril.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç