Pronúncia: ɛkstʀemite
-
femení
- extrem m, extremitat. Les deux extrémités d’un segment, els dos extrems d’un segment. L’extrémité de la rue, l’extrem (el final) del carrer.
-
figuradament [action extrême]
extrem m, excés m, violència.
• antigament [dernière limite] extrem m, límit m, excés m. Les extrémités de la nature humaine, els excessos de la naturalesa humana. - plural extremitats, postremitats infr [els peus i les mans].
- en venir aux extrémités arribar a la violència (o a les mans).
- être à toute (ou à la dernière) extrémité [un malade] ésser a les acaballes.
- pousser les choses à l’extrémité (ou à la dernière extrémité) portar les coses a l’extrem (o a l’últim extrem, o al límit).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç