Pronúncia: etɔne
-
verb transitiu
- sorprendre, esbalair, deixar parat -ada, embadalir, deixar embadalit -ida, atonir. Sa beauté l’avait étonné, la seva bellesa l’havia esbalaït.
- sorprendre, estranyar, sobtar, xocar. Ce qu’elle avait dit m’avait vraiment étonné, el que ella havia dit m’havia sorprès de debò. Qu’il ne soit pas ici ne m’étonne pas, no m’estranya pas que no sigui aquí.
-
antigament
astorar, escruixir, crebantar, commoure, sotragar [emocionalment].
• trontollar, sotragar, batzegar. - tecnologia esquerdar, esquerdissar, consentir. Un coup a étonné le diamant, un cop ha esquerdat el diamant.
- plus rien ne l’étonne familiarment no se sorprèn de res (o no hi ha res que li faci fred ni calor).
- tu m’étonnes ! em deixes parat -ada! (o vols dir!, o no fotis! pop) verb pronominal
- sorprendre’s, estranyar-se, quedar parat -ada, embadalir-se, esbalair-se. Elle s’étonnait de tout, s’estranyava de tot (tot la sorprenia, tot la deixava parada).
-
antigament
astorar-se, escruixir-se.
• trontollar intr.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç