escamoter

Pronúncia: ɛskamɔte
    verb transitiu
  1. [faire disparaître] fer desaparèixer, fer fonedís -issa, fer perdedís -issa, escamotejar infr.
  2. figuradament [dérober, subtiliser] pispar, fer fonedís -issa, fer perdedís -issa, escamotejar infr.
  3. tecnologia replegar, recollir. Escamoter le train d’atterrissage, replegar el tren d’aterratge.
  4. [cacher] amagar.
  5. figuradament [soustraire à l’étude, au traitement] escamotejar. Escamoter une question, escamotejar una qüestió .
    1. [contourner, élider] eludir, esquivar, evitar. Cette étudiante escamote toujours les leçons désagréables, aquesta alumna sempre evita les lliçons desagradables.
    2. saltar-se pron. Escamoter une note au piano, saltar-se una nota al piano.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç