Pronúncia: dɑ̃
-
femení
- dent.
- [molaire] queixal m.
- [de quelques objets] dent. Dent d’une clé, d’une scie, d’une roue, d’un pignon, dent d’una clau, d’una serra, d’una roda, d’un pinyó.
- [de quelques instruments] punta. Dents d’une fourche, d’une fourchette, puntes d’una forca, d’una forquilla.
- [d’un peigne] dent, pua.
- [d’une montagne] pic m, puig m.
- construcció punta d’enllatar.
- ullal m, dent canina.
- accepter du bout des dents figuradament acceptar de mala gana (o rondinant, o a contracor).
- agacer les dents esmussar les dents (o fer les dents llargues).
- avoir la dent dure figuradament tenir mala llengua (o tenir llengua d’escurçó).
-
avoir les dents du fond qui baignent
figuradament i familiarment
estar borratxo -a (o anar gat).
• familiarment tenir vomitera (o basca). -
avoir les dents longues (ou qui rayent le parquet)
figuradament
créixer-li les dents.
• ésser molt ambiciós -osa. - avoir (ou garder) une dent contre qqn figuradament tenir mania (o ràbia, o rancúnia) a algú.
-
dent creuse
queixal corcat.
• dent corcada. - dent de l’œil ullal.
- dent de loup arts gràfiques dent de llop.
- dent de sagesse queixal del seny (o extremer).
- dent en or dent d’or.
-
dent gâtée
dent picada (o corcada).
• queixal picat. - dent incisive dent incisiva.
- dent molaire dent molar (o queixal).
- dents bien rangées dents ben posades.
- dents carnassières dents queixaleres.
- dents de lait dents de llet.
- entre ses dents entre dents. Grommeler (ou murmurer, ou parler) entre ses dents, remugar (o murmurar, o parlar) entre dents.
- être armé jusqu’aux dents anar armat -ada fins a les dents.
-
être sur les dents
[être sur le qui-vive]
estar a l’aguait (o a la que salta).
• [être surmené] anar de bòlit (o no donar l’abast, o estar atrafegat -ada). - faire (ou percer) ses dents [un enfant] sortir-li les dents (o treure les dents, o posar les dents). Le petit perce ses dents, al nen li surten les dents.
- fausses dents dents postisses.
- grosses dents (ou dents molaires) queixals m.
- mal aux dents mal de queixal.
-
montrer les dents à qqn
[un chien]
ensenyar (o mostrar, o reganyar) les dents.
• figuradament [menacer] ensenyar (o mostrar, o reganyar) les dents. - n’avoir rien à se mettre sous la dent no tenir ni un rosegó per distreure la gana.
- œil pour œil, dent pour dent ull per ull, dent per dent.
- parler entre ses dents parlar entre dents.
- perdre ses dents perdre les dents.
- se casser les dent sur qqch deixar les dents (o estavellar-se) en alguna cosa. C’était une affaire difficile, il s’y est cassé les dents, era un assumpte difícil, hi va deixar les dents (o s’hi va estavellar).
- se faire détartrer les dents fer una neteja de dents.
-
se faire les dents
[un rongeur]
esmolar-se les dents.
• figuradament [une personne] entrenar-se (o avesar-se). - se faire plomber une dent fer-se empastar una dent.
- vouloir prendre la lune avec les dents figuradament demanar la lluna, pescar la lluna en un cove.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç