déclencher

Pronúncia: deklɑ̃ʃe
    verb transitiu
  1. mecànica disparar, desenclavar.
  2. figuradament desencadenar, provocar. Déclencher un accouchement, provocar un part .
    • iniciar, llançar. Déclencher l’offensive, llançar l’ofensiva. Déclencher une révolution, iniciar una revolució.
  3. verb pronominal
  4. disparar-se. L’alarme de la voiture s’est déclenchée, l’alarma del cotxe s’ha disparat.
  5. figuradament produir-se, començar intr.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç