creuser

Pronúncia: kʀøze
    verb transitiu
  1. [évider, trouer] buidar, foradar. L’eau a creusé les montagnes, l’aigua ha buidat les muntanyes.
  2. arquejar, corbar. Creuser la taille, arquejar la cintura.
  3. [les joues] buidar, enclotar, enfonsar, xuclar.
  4. familiarment obrir la gana. Le grand air ça creuse, l’aire lliure obre la gana.
  5. figuradament aprofundir, profunditzar, apregonar infr, cavar infr. Creuser une idée, aprofundir una idea .
    1. augmentar, accentuar. Creuser l’écart entre deux choses, accentuar la separació entre dues coses.
    2. obrir. Creuser un abîme entre deux personnes, obrir un abisme entre dues persones.
  6. creusé de rides solcat -ada d’arrugues.
  7. creuser l’estomac antigament obrir la gana.
  8. creuser sa fosse (ou sa tombe) avec les dents figuradament cavar-se la tomba [menjant].
  9. creuser un décolleté escotar (o escollar) un vestit.
  10. un trait creusé un tret profund (o marcat).
    11. verb intransitiu
  11. cavar.
  12. figuradament aprofundir, profunditzar.
  13. familiarment gratar. Pour voir sa culture, il ne faut pas trop creuser, no cal gratar gaire per a veure la seva cultura.
    14. verb pronominal
  14. [les joues] buidar-se, xuclar-se.
  15. [la taille, etc] arquejar-se, corbar-se.
  16. fer-se més fondo -a. Une vilaine plaie qui se creuse, una nafra lletja que es fa més fonda.
  17. se creuser la tête (ou le cerveau, ou la cervelle) figuradament escalfar-se el cap (o cremar-se les celles) [estudiant].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç