coûter

Pronúncia: kute
    verb intransitiu
  1. [valoir] costar, valer. Combien ça (ou qu’est-ce que cela) coûte?, quant costa (o quant val) això?
  2. [être pénible] costar, ésser (fer-se) difícil. Ça ne coûte rien d’essayer, no costa res d’intentar-ho.
  3. ça coûte ! popularment sí que és car (això)!
  4. ça coûtera ce que ça coûtera familiarment és igual el que costi (o no s’ha de mirar el preu, o no s’ha d’escatimar res).
  5. coûte que coûte costi el que costi (o tant sí com no, o de totes passades, o a tot preu).
  6. coûter chaud popularment costar un ull de la cara fam (o un ronyó fam, o un colló vulg, o valer un ou pop) [costar molt, ser car].
  7. coûter cher ésser car -a (o costar molts diners, o costar car -a).
    figuradament [avoir des conséquences fâcheuses] costar car -a.
  8. coûter les yeux de la tête (ou la peau des fesses, ou du cul) figuradament i familiarment costar un ull de la cara (o un ronyó).
  9. il n’y a que le premier pas qui coûte sempre costa començar (o els començaments sempre són difícils).
  10. verb transitiu
  11. figuradament [demander] costar. Vous ne savez pas les efforts que ce travail m’a coûtés, no sabeu pas els esforços que m’ha costat aquesta feina.
  12. [causer la perte de qqch] costar. Cette affaire lui a coûté la tranquillité, aquell afer li va costar la tranquil·litat.
  13. coûter la vie à qqn costar la vida a algú.
  14. en coûter costar. Il saura ce qu’il en coûte, ja sabrà el que costa (o ja sabrà quin pa s’hi dona).
  15. en coûter la vie costar la vida. Il vous en coûtera la vie, us (o li) costarà la vida.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç