Pronúncia: kɔʀdɔ̃
-
masculí
- pròpiament i figuradament cordó. Mettre des cordons à une paire de lunettes, posar cordons a unes ulleres. Un cordon d’agents de police, un cordó de policia.
- [de sonnette, rideau, etc] cordó, cadeneta f.
- [d’une porte] cordó, corda f [per a obrir una porta d’un edifici]. Cordon !, la corda! obriu la porta
- [bord d’une monnaie, moulure] cordó.
- cristianisme cíngol [cordó per a cenyir l’alba del sacerdot].
- [insigne] cordó.
- plural antigament lacet (lacets).
- cordon littoral geografia cordó litoral.
- cordon ombilical anatomia cordó umbilical.
- cordon sanitaire medicina cordó sanitari.
- couper le cordon figuradament tallar el cordó umbilical [independitzar-se].
-
dénouer (ou desserrer) les cordons de la bourse
figuradament
afluixar la bossa (o els cordons, o la mosca fam, o la moma fam).
• tenir les cordons de la bourse tenir la bossa ben agafada [controlar els diners].
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç