Pronúncia: kɔ̃sekɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- consegüent.
- [qui raisonne avec esprit de suite] conseqüent. Elle est conséquente avec ses principes, és conseqüent amb els seus principis.
- música consegüent.
- familiarment considerable.
- par conséquent per consegüent (o per tant). masculí
- pròpiament filosofia i matemàtiques consegüent. Tenir compte du conséquent d’un syllogisme, tenir en compte el (terme) consegüent d’un sil·logisme.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç