complaire

Pronúncia: kɔ̃plɛʀ
    verb transitiu indirecte
  1. complaure. Il cherche à te complaire, intenta complaure’t.
  2. verb pronominal
  3. complaure’s. Il se complaît dans son erreur, es complau en el seu error.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç