assermenté
| -ée

Pronúncia: asɛʀmɑ̃te
    adjectiu
  1. jurat -ada, juramentat -ada. Traducteur assermenté, traductor jurat.
  2. prêtre assermenté història capellà que jurà la constitució civil del clericat durant la Revolució Francesa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç