Pronúncia: aswaʀ
-
verb transitiu
- asseure. Asseoir un malade sur une chaise, asseure un malalt en una cadira.
- assentar. Asseoir un bâtiment, assentar un edifici.
- assentar, afermar. Asseoir son autorité, assentar (afermar) la seva autoritat.
- assentar, fonamentar. Asseoir une théorie sur des faits, assentar (fonamentar) una teoria en fets.
- [impôts] establir la base tributària de. verb pronominal
- asseure’s, seure intr. S’asseoir sur une chaise, asseure’s (seure) en una cadira.
- faire asseoir qqn fer seure algú.
- je m’assois dessus familiarment tant me fa (o tant m’és, o m’és indiferent, o tant me fot vulg, o m’hi cago a sobre vulg).
- s’asseoir en tailleur seure amb una cama sobre l’altra.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç