asseoir

Pronúncia: aswaʀ
    verb transitiu
  1. asseure. Asseoir un malade sur une chaise, asseure un malalt en una cadira.
  2. assentar. Asseoir un bâtiment, assentar un edifici.
  3. assentar, afermar. Asseoir son autorité, assentar (afermar) la seva autoritat.
  4. assentar, fonamentar. Asseoir une théorie sur des faits, assentar (fonamentar) una teoria en fets.
  5. [impôts] establir la base tributària de.
  6. verb pronominal
  7. asseure’s, seure intr. S’asseoir sur une chaise, asseure’s (seure) en una cadira.
  8. faire asseoir qqn fer seure algú.
  9. je m’assois dessus familiarment tant me fa (o tant m’és, o m’és indiferent, o tant me fot vulg, o m’hi cago a sobre vulg).
  10. s’asseoir en tailleur seure amb una cama sobre l’altra.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç